Aquesta colla de vampirs (en sentit figurat, que ens perdonin els vampirs zoològics i mitològics) tornen de nou a casa nostra, i si tot els va com ells esperen, seguiran tornant fins al menys 2018. Del 24 al 27 de febrer es celebra a Barcelona el Mobile Worls Congress, per les persones normals, “el congrés dels mòbils”.
Aquest congres és la cita anual de la GSMA la associació de tot el mon de la mobilitat TIC, un monstre multinacional que agrupa més de 800 operadors de mòbil d’arreu del mon i unes 200 empreses lligades a aquest mon (fabricants d’aparells, de software, proveïdors d’internet…) de més de 220 països.
Es tracta segurament de una de les associacions comercials més poderoses del mon (sino la més poderosa) que dicta als estats polítiques fiscals, repartiments de l’espai i fins i tot polítiques de preus. Així les tres empreses amb més valor en borsa del mon en son membres, Apple (416.000M$), Google (263.000M$) i Microsoft (240.000M$), una mica més enrere China Mobile (213.000M$), AT&T (201.000M$) i més enllà Verizone, Vodafone, Qualcomm, Cisco, Intel, America Mobile…..Estem parlant d’una xifra que es situa per sobre del 2.000.000 de milions de $.
Dins d’aquest marc es veu clarament el declinar d’Europa, que entre les 100 empreses més grans del sector, sols en te col·locades 9 (Cap gemini, Atos, T-Systemz, SAP, Ericsson, Alcatel Lucent, NSN, Nokia i STMicroelectronics.
Pot semblar que els 14.000 milions d’euros pagats per Faceboock per WathsApp són una barbaritat… però és tant si comparem amb d’altres transaccions recents, Vodafones va vendre la seva part de Verizon per 98.300 milions d’euros, i “petites” operacions com la compra de l’alemanya KPN per Telefonica (8.100 milions) o la oferta de Vodafone per Ono (7.000 milions) donen la mesura de tot el que s’està movent al voltant del mon de les TIC.
I no és sols el seu poder econòmic, també controlen quantitats ingents d’informació, no quantificada econòmicament, però que segur que és una xifra astronòmica. I els estats, com hem pogut veure amb el cas Snowden, van al darrera de tota aquesta informació, no sols per reprimir les dissidències, sinó també per preveure-les.
Cada cop més, aquestes corporacions tenen en les seves mans el poder d’aturar la economia global i, en l’improbable cas de que es produís un enfrontament, tindrien a les seves mans a les organitzacions estatals. És improbable, ja que de fet els estats són organitzacions subordinades i en un pla inferior a les grans corporacions.
A nivell d’Estat Espanyol, més xicotet, però no menys significatiu, les empreses amb major facturació entre les TIC son precisament els tres proveïdors més grans de comunicacions (Telefònica 14.982, Vodafone 5.044M€ i Orange 4.027M€). Cal dir que Telefònica, en el conjunt del mon empresarial de l’estat, sols es superada per el Banco de Santander i Inditex.
L’assistència al MWC va en alça, des de els 55.000 visitants del 2011, fins els 75.000 esperats aquest any (72.000 l’any passat). En aquesta edició ja estan concretada la assistència de 1.800 expositors (80 catalans i 70 de la resta de l’estat) i es considera que l’impacte econòmic a Barcelona serà de 356M€.
Al voltant del MWC de Barcelona el poder corporatiu local ha bastit tot un entramat per mirar d’assegurar-se un lloc en el mon: el Mobile World Centre de la Plaça Catalunya a l’antic edifici de la telefònica (ai el maig del 37!!), el Mobile World Hub que pretén constituir un “teixit” empresarial local al voltant d’aquesta enorme oportunitat de negoci i la Fundació Mobile World Capital (al dir capital volen dir Barcelona ciutat) situada al barroc-sostenibilista edifici MediaTIC del 22@. Sembla que se’n surten força be, malgrat no tenir cap seu important de companyia de comunicacions, ni de fabricació d’aparells i un sector TIC no massa robust per no dir escanyolit.
Dins del congres hi ha multitud d’esdeveniments i reunions de negocis els més “potents” serien el mPowered Indústries (per peixos grossos), el 4YNF (els “peixos grossos” ensenyen als emprenedors “peixos mitjanets”, els taurons ensenyen a les piranyes) i, dins de mPowered, la ECHAAllinace que tractarà de la salut i la mobilitat (els artefactes electrònics de comunicació mòbils) o com fer que siguem més productius en un ambient cada cop més insà. Com anècdota està anunciada a bombo i plateret la participació del tarat de Mark Zuckerberg, CEO de Facebook i dela seva darrera adquisició, el senyor Jan Kouan, antic propietari de WhatsApp i actual lacai d’en Zuckerberg.
Se’ns presentaran les penúltimes novetats en el sector, mòbils de darrera generació (cada cop un mil·límetre més d’avenç i unes desenes d’euros més de preu), noves tauletes, potser la tauleta plegable, aparells per connectar el nostre cos (els wearables), també ens presentaran, a mitja distància, el nou 5G (encara no està del tot desenvolupat a casa nostra el 3 i ja van pel 5…) i la irrupció definitiva i amb força de les empreses xineses en aquest sector…
Els esforços de Barcelona, Catalunya i Espanya per tenir un paper en aquest pastis son comprensibles, estem parlant no sols del negoci de la telefonia mòbil, sinó de tot el negoci de la mobilitat i de les comunicacions, un negoci que abasta ja des de el comerç, el turisme, el marketing, la seguretat i les aplicacions militars. Els dispositius mòbils ja no es limiten a una simple terminal telefònica sinó que cada cop incorporen més artefactes i més aplicacions (tablets, “rellotges intel·ligents”, llocs de treball mòbils, “wearables”, tota la corrua de sensors de les smart cities…).
No hem d’oblidar que tota la prosperitat d’aquestes empreses gira al voltant d’una explotació, més o menys brutal, segons les oportunitats que els doni cada país, de la terra, els treballadors i els consumidors.
Els artilugis mòbils permeten perllongar la jornada laboral sense límits, no sols a tècnics i treballadors de “coll blanc” sinó també a electricistes, mantenedors, repartidors… El teletreball deriva cada cop més a un híbrid de jornaler/treballador autònom amb una autoexplotació sense horaris que ens retorna als inicis de la revolució industrial. No parlem ja de les teleoperadores, els treballadors d’aquestes empreses estan majoritàriament “deslocalitzats” i són autèntiques maquiladores… el treball del programador, la “elit” del mon econòmic TIC, es degrada per moments mitjançant subcontratacions en cascada, on finalment, el nivell més baix correspon a treballadors sense contracte laboral…
La tecnologia mòbil s’estén sense barreres, ni tan sols les de la edat, un 25% de ls nenes de 10 anys disposen d’un aparell mòbil personal i en arribar als 12, la cobertura tecnològica és quasi del 100%.
En el MWC ens ofereixen un mon de malson, d’explotació de la terra i els seus recursos, d’acumulació d’informació i de poder repressiu omnipresent, d’explotació de pobles i treballadors.
Front el miratge de la economia desmaterialitzada, no contaminant, de les TIC “empoderant” a la gent i eliminant barreres econòmiques i socials s’ha d’oposar un questionament de tot el que suposen… NO NECESSITEM UNA CONNEXIÓ PERMANENT EN CADA OBJECTE, EL QUE NECESSITEM SON RELACIONS DE QUALITAT AMB LES COSES, LA NATURA I LES PERSONES.
La tecnologia mòbil basteix una xarxa de dominació al voltant nostra, incorporant una munió de mètodes de “comunicació” instantanis que, al mateix temps que donen una falsa idea de comunitat, permeten un control cada cop més afinat, control a través de la societat, control policíac, control fiscal… Encara que la xarxa de dominació primària i fonamental és la del corporativisme capitalista i estatal, la xarxa mòbil no deixa de ser un element de suport importantissim per el manteniment del conjunt.
Les tecnologies mòbils són nocives per la terra, per la salut, pels treballadors, pel medi ambient i pel clima.
MORIN ELS MÒBILS I VISQUI LA TERRA!!
Font: http://www.negreverd.blogspot.nl/2014/02/els-vampirs-del-mobile-world-congress.html#more
