«Diuen que un poble esdevé com a tal en un acte de consciència, i que aquesta, en paraules de Vicent Marqués, ha de passar de ser consciència fosca a consciència plena (d’aquella que sospita que s’és una comunitat diferenciada a aquella que actua com a tal). Les manifestacions culturals típiques de qualsevol comunitat (ja bé siguen musicals, lingüístiques o en aquest cas esportistes) són les que cohesionen, doten de forma i consciència de comunitat entre iguals i és a partir d’ací on es poden establir xarxes socials més fortes i formals.»
«Els carrers als nostres pobles o a les nostres ciutats s’han convertit en espais buits de vida, del caliu de la comunitat que li donava raó de ser, per convertir-se en artèries de pas, al carrer ja no s’està com a tal, es passa de llarg. Baixar al carrer, trobar-se amb la comunitat d’iguals és cada vegada un acte més folklòric i propi de nostàlgics que una cosa real. Al carrer es baixa actualment per consumir, per anar d’un lloc a un altre i ja no per relacionar-se, per viure. La construcció dels trinquets fora de les ciutats (com La Ciutat de la Pilota de Montcada), la generalització dels carrers artificials de pilota, la prohibició cada vegada més normalitzada de la pràctica d’esports als espais públics i les altes probabilitats de ser atropellat si s’està més de cincs minuts a una via, mata cada vegada més l’espontaneïtat de la pilota i açò és un problema que pateixen més les poblacions properes a València ciutat, que estén el seu model per tot el territori.»
Article escrit per Daniel Castillejo.
+ info a: http://www.pilotaveu.com/opinio/6705/al-carrer-de-la-pilota-o-la-pilota-al-carrer-per-daniel-castillejo