Junt un espai per a l’aparcament de vehicles s’obri entre les dunes un caminet de fusta cap a la mar. Veurem que les dunes es troben protegides per baranes, cordes i ponts per als vianants, situació necessària davant la gran afluència de turistes que rep la zona a l’estiu. No oblidem que ens trobem davant d’un dels últims cinturons dunars del Mediterrani.
Possiblement ens resulte sorprenent trobar-nos dunes tan plenes de verdor, però penseu que es tracta d’una vegetació molt exclusiva i delicada, acostumada a viure en unes condicions extremes que van des d’arrelar a sòl arenós, amb un mínim d’humitat i sense matèria orgànica, fins a suportar els freqüents vents abrasius i canvis de temperatura. Veurem enormes piteres (Agave americana), tamarix, l’omnipresent borró (Ammophila arenaria) o el preciós lliri de mar (Pancratium maritimum). La fauna està limitada als escarabats piloters, la formiga-lleó, els fardatxos i una curiosa au, el corriol o picaplatges camanegre (Charadrius alexandrinus), característic per les seues carreres per damunt de la sorra, on deixa marcats els tres dits de les seues petjades.
Més enllà es troba possiblement un dels trams de platja verge més extens del País Valencià, situat entre la desembocadura del riu Vaca a Xeraco al nord i els últims apartaments de la platja de Gandia al sud. Un fantàstic punt on asseure’ns a la voreta del mar i gaudir amb la brisa marina, magnífic colofó a un magnífic passeig per un dels racons més increïbles de la comarca.
http://www.auntirdepedra.com/2011/05/la-marjal-de-xeresa-i-lahuir.html