Davant les ofensives urbanístiques per part del caciquisme de l’Ajuntament de Gandia i la naturalesa de creixement del sistema capitalista, que intenta omplir qualsevols espai d’oxigen per tal de traure “rentabilitat” econòmica i convertir espais de tots amb espais privats, hem de ser llestos, estratègics i efectius.
El cas de la platja de l’Auir, el del Racó de Tomba, la Marjal o el Parc St.Pere a Gandia son casos de resistència contra la desfeta del terme. Aquests, son casos particulars en la seua singularitat però no aïllats d’una enorme petjada de destrucció del territori que han deixat les últimes dècades amb el boom de la construcció i la terciarització de l’economia. Aquesta petjada a donat lloc a nombrosos conflictes al voltant de la temàtica territorial, en els quals pot ser important fixar-se per nutrir-se de les experiències i no caure amb erros, en pèrdua d’esforços, i per contra assabentar-se de les coses que si que han donat bon resultat.
Son molts els casos, com ara al conflicte del Parc St.Pere on es preten amb una recollida de firmes que després es portarà al Parlament, frenar alguns dels atacs al terme, no obstant, coneixem algun cas que s’haja aturar per la recollida de firmes? En açò no pretenem desmotivar iniciatives de recollides de firmes, ja que si que és veritat que visibilitzen molt els conflictes i crea cert ressó entre la gent, però s’ha de compatibilitzar amb altres pràctiques que realment mosseguen realitat i puguen parar el procés . Per altra banda també hi ha casos que s’ha despositat la confiança amb els jutjats pensant que aquestos ens donarien la raó i aturarien el procés, moltes vegades directament no s’han abraçat les aspiracions de la població, i si es el cas contrari ha sigut massa tard quan la justícia ha donat la raó a la massa mobilitzada, com es el cas de Xeresa o la Punta, on la “justícia” ha donat la raó als defensors de la terra una vegada havien arrasat les terres. En això no volem negar la lluita mitjançant la via judicial, ja que quans més fronts per on contraatacar millor, però tots sabem que dels tribunals a la justícia real hi ha un gran bot, en el qual pensem que no es deu delegar plenament per no xocar contra una paret. També s’ha donat el cas de realitzar Referèndums com és el cas de la diagonal de Barcelona o un cas més proper el que es va fer a Gandia per la platja de l’Auir , amb un intent per part de l’ajuntament de democratitzar les seues decisions. Apart que el referèndum és una pràctica que va excloure el debat i el concens per tal de trobar un millor futur per a la nostra platja i no abraçava la possiblitat de que la platja simplement no es tocarà, ja vau veure com l’Ajuntament va passar per alt totalment el projecte més votat, haguera sigut més acertat per la seua part no haver fet el referèndum directament. Per contra trobem el cas del barri de Gamonal, a Burgos, on milers de persones van donar una resposta clara a la classe política i a la mafia empresarial especuladora que pretenia construir un bulebar a un barri on les necessitats bàsiques mancaven de bon tros. El resultat fou positiu ja que el projecte es va aturar, i això dona que pensar. És un exemple que demostra que no cal recorrer a les vies que el mateix poder que recolza aquests macroprojectes, et posa a la teua disposició tal vegada per canalitzar la resposta. En aquest text no pretenem descartar les altres vies, però si com a mínim posar-les en dubte d’efectivitat i no delegar plenament amb aquestes ferramentes com a les salvadores d’aquests conflictes; en canvi pensem que el carrer ha de ser l’escena principal de trobada per a plantar cara als depredadors.
